El MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), junt amb el Museu de la Ciutat i el Ministeri de Defensa, han presentat el cicle “La riuà 60 anys després”, una proposta museogràfica conjunta que recordarà com una gran crescuda del riu Túria va omplir d’aigua i fang la ciutat de València, així com els pobles del voltant. La riuà va provocar 81 morts i nombrosos danys en el patrimoni valencià, però també va significar un nou començament per a la ciutat de València.
Aquesta és la narració que es vol transmetre a les noves generacions de valencians i valencianes, a través de l’exposició “Sang, fang i silencis”, centrada en els efectes de la riuà sobre les persones damnificades i que s’exhibirà al MuVIM fins al 14 d’octubre; així com de “La vulnerabilitat del patrimoni”, que tracta d’analitzar els efectes sobre els béns i immobles de la ciutat, i que es podrà visitar al Museu de la Ciutat.
L’acte inaugural ha comptat amb el diputat de l’Àrea de Cultura, Xavier Rius; la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello; el coronel Juan de la Puerta, cap de l’Àrea de Reclutament i encarregat de l’exposició per part del Ministeri de Defensa; el director del MuVIM, Rafael Company; i els comissaris d’ambdues exposicions, Joan Mateu i Juan Marco.
El diputat de Cultura s’ha mostrat orgullós del resultat d’aquesta “mostra conjunta entre el Ministeri de Defensa, l’Ajuntament de València i la Diputació, dedicada a la riuà que va assolar la ciutat i els pobles del voltant. Un treball conjunt de tres institucions que beneficia a la ciutadania”. Xavier Rius ha afirmat que “60 anys després a cap valencià o valenciana de certa edat cal recordar-li que significa la riuà, però encara així és necessari treballar perquè la història aporte un relat coherent amb els pobles de València, amb la pobresa i amb les mancances econòmiques i d’infraestructures que patia la ciutat”.
El coronel Juan de la Puerta, per la seua banda, ha explicat com es van desenvolupar els esdeveniments: “La ciutat estava coberta de fang, sense aigua corrent ni electricitat i amb el clavegueram abnegat. Des de l’Ajuntament es feia impossible el control de la ciutat i es va proposar que l’exercit prenguera el control. Més de 3.000 militars de tot l’Estat treballaren sense descans per a que en vuit setmanes la ciutat poguera tornar a la normalitat”.
La regidora Glòria Tello ha destacat que “sis dècades després de la riuà, els valencians encara continuem demanant un tracte just per a invertir en les nostres infraestructures i evitar problemes com aquest”. Tello ha remarcat la importància d’aquesta exposició en el fet que “encara queden elements per descobrir sobre un dels esdeveniments més destructius per a la ciutat de València, i és necessari aportar llum sobre un fet que va significar un important canvi en la història recent de la nostra cultura”.
Els comissaris de les exposicions, Juan Marco i Joan Mateu, han destacat el fet que “una catàstrofe i els seus efectes s’allarguen en el temps, marquen la vida dels damnificats i els llocs afectats, per això són importants mostres com aquestes, per donar veu als afectats”. Aquest cicle és “fruit d’una llarga col·laboració entre les dues universitats públiques de la ciutat de València que començà en l’any 1982 i que ha significat un camí enormement fructífer”.
